Département de littératures et de langues du monde
Dictionnaire Français/Francoprovençal
Français
"aube"
Page 1 de 1
aube
n.
ORB
ârba
ârba du jorn
pouenta du jorn
peca du jorn
bèca du jorn
pequèta du jorn
sêr venu
bressan
arba
arba du zhou
ôbe
pequeta du zhou
exemple
On brache léj atou chouvin tin qu'a l'arba du zhou. [Pol.1]
On brace lés atots sovent tant qu'ârba du jorn. On brasse les atouts souvent jusqu'à l'aube (du jour). (chanson sur l'air de "Cadet Rousselle")
On ave tchouë n'ôbe byanse. On la rebetive pe la confirmassyon, a treje yè, l'annô apré. [Rom.1]
On avêt tués n'ârba blanche. On la rebetéve por la confirmacion, a trèze ans, l'anâ après. (Le jour de la première communion) On avait tous une aube blanche. On la remettait l'année d'après pour la confirmation, à 13 ans.
fribourgeois
ôba
peka dou dzoa
beka dou dzoa
pouinta du jorn
exemple
Chè chon bayi rinde-vo a la peka dou dzoa… po oûre tsantâ la peka. [All.1]
Sè sont balyê rendéd-vos a la peca du jorn... por aour chantar la peca. Ils se sont donné rendez-vous à l'aube (à la pointe du jour)… pour écouter chanter le bouvreuil.
L'an modâ a oun'âra dou matin po povi admirâ la bèka dou dzoa ou ketsè dè la Bèka d'Oudon. [All.1]
L'ant modâ a un' hora du matin por povêr admirar la bèca do jorn u cuchèt de la Bèca d'Ôdon. Ils sont partis à une heure du matin pour pouvoir admirer l'aube au sommet de la Becca d'Audon (ou Oldehore, à la frontière Valais-Berne).
Ch'è j'ou fenamintè aviji dè ch'abadâ a la pouinta dou dzoa. [All.1]
S'est yu finalament avisiê de s'abadar a la pouenta do jorn. Il s'est finalement habitué à se lever à l'aube.
aubépine
n.
ORB
arbèpin
bressan
arbépin
arbeupin
fribourgeois
èpena-byantse
valaisan
ârbepën
exemple
É j-ârbepën l'an dé broté j-epené.
Les arbepins l'ant de bôrtes èpenes. [Les aubépines ont de vilaines épines.]
auberge
n.
ORB
ôbèrge
ôbèrjo
bressan
ôbèrje
exemple
Y ave côque bracouni que ravitayôve lé rèstoran pi lej ôbèrje déj alètou. [St.Ét.2]
Y avêt quârques braconiérs que rativalyâvent lés rèstorants pués les ôbèrges des alentôrns. Il y avait quelques braconniers (de poissons) qui ravitaillaient les restaurants et les auberges des alentours.
fribourgeois
abèrdzo
kabarè
kâfé
aubergiste
n.
ORB
ôbèrgisto
bressan
cabazhati
exemple
Lou cabazhati, l'e byè lenô sti cha.
L'aubergiste est bien luné ce soir.
Page 1 de 1