cllâf | |
çlyô çlyé [pl.] lyô clyâ [Stnx.1] | exemple Sèt-Édri-de-Bôzhyâ, l'églize romane. On a demèdô pe rètrô, pe vezetô. On a demèdô le çlyé, é vazin; il avon la çlyô. [St.Cyr1] Sent-André-de-Bâgiê, l'égllése romana. On at demandâ por rentrar, por vesitar. On at demandâ les cllâfs, ès vesins; ils avont la cllâf. (Une belle attraction touristique, c'est à) Saint-André-de-Bâgé, l'église romane. On a demandé si on pouvait entrer pour visiter. On a demandé les clés aux voisins; ils avaient la clé. |
hyâ | |
viârba vârbia vâlye | |
vôlye | |
vârbya vâbya vouâbya | |
cllèrc | |
clèr | exemple Y ave na zheuna, pi on clèr que demouzhôve Bôzhyâ-la-Vela, u pya. Zh'éva pô byè bala; l'è metô de livrou de contabilité chou le feche... [St.Cyr1] Y avêt na jouena, pués un cllèrc que demorâve Bâgiê-la-Vela, u pied. J'éra pas bien bèla; ils ant metâ de livros de comptabilitât sot les fèsses... (Quand j'ai commencé mon travail comme secrétaire de notaire) Il y avait une jeune (fille), et un clerc qui habitait Bâgé-la-Ville, juste à côté. Comme je n'étais pas très grande, ils m'ont mis des livres de comptabilité sous les fesses... |
Cllèrc Locllèrc | |
Loulyere | exemple U-yo que y a lou mére, vouzhe, éy éve de noumô "Clerc", Jan Loulyere. In patouâ, y ére Loulyere. [St.Ré.1] Ù-yô que y at lou mère, vore, oy ére de nomâs "Cllèrc", Jian Locllèrc. En patouès, y ére Locllèrc. Là où habite actuellement le maire (de Saint-Denis-lès-Bourg), il y avait des dénommés "Clerc", (dont) Jean "Leclerc". En patois, on disait "Loulyere". |
Clèrmont-Fèrrend | |
Clèrmon-Fèran | exemple Clèrmon-Fèran, on a vécu n'è, nou. Y a grè-té sèque, é souessèt-neu, tinqu'è souassète-di, sèptanbe souassète-di. [St.Cyr1] Clèrmont-Fèrrend, on at vècu un an, nos. Y at grant-temps, cen-que, o souessanta-nôf, tant qu'en souessanta-diéx, septembre souessanta-diéx. (Mon ex-mari et moi) Nous avons habité un an à Clermont-Ferrand, il y a longtemps de ça, en (19)69, jusqu'à (19)70, septembre 70. |