vredouna | |
vèrtèbra | |
vertébra | |
vèrtébra | exemple No chan ke l’artikulachòn dé la chèkònda vèrtébra îre fro delé budzèrída è bayîve a kondjí a "Darrutus paraequipes" dè verî la tîh‘a dè gayå sàn vouètànta dègrå dè tsàtye på. [All.1] Nos sans que l’articulacion de la seconda vèrtèbra ére fôr delé bugiérida et balyéve a congiê a "Darrutus paraequipes" de veriér la téta de galyârd cent huétanta degrâs de châque pârt. On sait que l’articulation de la deuxième vertèbre était très mobile et permettait à "Darratus paraequipes" de tourner la tête de près de 180° de chaque côté. |
drêt (-a) | |
etorgnonjo | |
vèrtigô virèmin dè titha tornè-tràbyo vire-titha | |
vèrtu | |
vertu | exemple On a lontè balyâ de vertu de médessena a la gouta. Pi on ave chouvè rajôn precâ é t on bon antisèptique... [St.Ét.1] On at long-temps balyê de vèrtus de mèdecina a la gota, pués on avêt sovent rêson porquè o est un bon antisèptico... On a longtemps attribué des vertus médicinales (de médecine) à l'eau-de-vie. Et on avait souvent raison, parce que c'est un bon antiseptique... |
vèrvêna crouesèta | |
brebelinna vèrvène | exemple On bevë de tizonna, de vèrvène, de tilyeul, camomilye, mante, éronshe. [Conf.2] On bevêt de tisana, de vèrvêna, tilyol, camomilye, menta, èronzes. On buvait de la tisane, de verveine, de tilleul, camomille, menthe, ronce. |
krijèta vrevêna | |